Aprendre és un procés que al nostre cervell se li dona molt bé. És el que més li agrada al cervell. Però la neurociència i totes les investigacions recents apunten que aprendre i tot el procés cognitiu que es dona amb l'aprenentatge, és un binomi on la cognició i l'emoció van juntes.
És una moneda de dues cares. No van separades. Abans no.
Quan no es coneixia bé el funcionament del cervell, quan la neurociència no estava tan avançada, es pensava que aprendre era un fenomen només cognitiu. Que era responsabilitat del nostre cervell nou, de la nostra escorça cerebral. Avui se sap que no.
Que les emocions influeixen en el que aprèn i en el que ensenya, compte, també. Per tant, les emocions són les guardianes de l'aprenentatge. Per què?
Perquè són les responsables de la memòria. El que està clar és que només recordem el que hem après amb emoció. O el que hem viscut en la nostra vida amb alguna emoció.
El cervell nostre és selectiu. Les emocions són la cola dels records. Després aquests records poden ser més positius o més negatius, però, si alguna persona no t'ha deixat empremta en la teva vida, no la recordes.
No recordem tots els professors. Només en recordem alguns. Els que ens han deixat empremta o cicatriu.
Els que ens han propiciat emocions que afavoreixen l'aprenentatge o els que ens han provocat altres emocions que limiten l'aprenentatge. Hi ha unes emocions que ens ajuden a aprendre. La primera és la curiositat, perquè fa que el cervell s'expandeixi, presti atenció.
I la curiositat ha d'anar després acompanyada de l'interès, que és l'atenció mantinguda. Però, la curiositat, quan alguna cosa ens crida l'atenció, quan alguna cosa ens interessa, gairebé aprenem sols. Busquem la informació on sigui.
La curiositat, però després la confiança en un mateix. Si un confia que té capacitat per aprendre, aprendrà més. Es posarà reptes molt més complexos.
I, a mesura que va complint aquests reptes, el seu nivell d'autoexigència serà més gran. Però també la confiança en els altres. Per això l'aprenentatge cooperatiu és tan important.
Perquè sé que treballo en un equip on tots els altres no són com jo. A cada un se li donen bé coses diferents. Però que, entre tots, com diuen els japonesos: "L'equip és més que la suma dels seus membres".
El producte que surt d'un equip no és la suma d'un més un més un. No, no, no. És més exponencialment.
Per tant, la confiança en els altres fa que jo sàpiga que, si m'equivoco, fico la pota o dic una resposta incorrecta, no es riuran de mi. Crear entorns segurs de confiança a l'aula se sap que potencia l'aprenentatge. A part d'això, s'ha demostrat que la calma, la tranquil·litat, també potencia l'aprenentatge.
Perquè permet centrar l'atenció. És a dir, no hi ha por, no hi ha res que em pertorbi, estic centrada, tranquil·la. Per tant, aprenc millor.
Paro més atenció. Retinc a la memòria millor, més coses, Evidentment, tot això ajuda. Però també hi ha emocions que dificulten l'aprenentatge.
La primera, la por. La primera la por perquè la por bloqueja l'accés a la memòria. Si un alumne ha estudiat molt, jo què sé, per a un examen, com el seu nivell d'ansietat es dispari, és que es bloqueja i es pot quedar en blanc.
I és un drama perquè, qui no ha estudiat, que faci un mal examen no és tant drama. Perquè si no ha estudiat, doncs no té molt en la memòria. Però, havent estudiat, que fracassis és un problema.
Llavors: la por, l'ansietat i l'estrès. Tenim aules estressades, professors estressats, alumnes estressats. .
. Baix rendiment. Automàticament baix rendiment.
Els problemes d'ansietat i d'estrès estan disparant el fracàs escolar. Perquè entren en un bucle de: "No en sé, no puc, no serveixo, per què m'haig d'esforçar". Llavors.
. . "Això és impossible per mi".
Però, tan aviat com la persona ja entra en calma, perquè no oblidem que les emocions són com vasos comunicants, si augmenta la calma, disminueix l'estrès. Si augmenta la confiança, disminueix la por. Llavors hem de generar emocions que afavoreixin l'aprenentatge.
Una altra de les emocions que limita moltíssim l'aprenentatge és l'avorriment. Si jo desconnecto, si el que estan explicant, per aquí m'entra i per aquí em surt, el cervell no es queda amb res perquè no para atenció. Però si augmenta la curiositat, disminueix l'avorriment.
Això és així. I una altra emoció que, jo no és que digui que perjudiqui l'aprenentatge, sinó que el bloqueja directament, és l'enveja. L'aprenentatge competitiu.
Estar pendent del que fan els altres. Perquè t'estàs comparant i això et genera tal tensió, que és impossible que et relaxis i et centris en allò teu. Per tant, l'important és que el professorat comprengui aquesta relació entre estats emocionals favorables a l'aprenentatge o estats emocionals desfavorables i sàpiguen, i jo en els cursos que dono a professors els ho ensenyo, sàpiguen com canviar un estat negatiu per un altre positiu.
Llavors generar entorns d'aula emocionalment saludables. Per què? Perquè ells se sentin millor.
Perquè donin el resultat òptim.
