Quan el nebot tenia cinc anys li vaig comprar una bici. Va arribar en una capsa gran, embolicada i amb un llacet. El nen va estripar papers una bona estona, com fan els nens, per intentar treure-la de la capsa.

I amb què va jugar la resta del dia? Per què? Per què amb la capsa?

Perquè podia ser el que volgués, oi? Un castell, un fort, un coet, una cuina. Quan vau veure un coet per últim cop?

Segurament als sis anys. No sé en què treballeu, però estic segur que en algun moment de la vostra vida, des que teníeu sis anys fins ara, més d'un cop us han assenyalat i han dit: "Tu no ets creatiu". I nosaltres, com uns rucs, ens ho creiem.

Però tots hem sigut nens. Tots hem vist la nau espacial. Tots tenim molta imaginació.

Tots hem sigut molt curiosos, però la vida laboral ens ha fet deixar de ser-ho. Pensem en l'evolució de la intel·ligència artificial. Diuen que en deu anys deixarà sense feina trenta milions de estatunidencs.

És el deu per cent de la població. Com competirem amb algú que pensa 5 000 cops més ràpid? Creativitat, imaginació, intuïció i intel·ligència emocional.

I curiositat. Els robots això no ho replicaran abans de cinc o deu anys. Penseu en les decisions que preneu.

Quan et compres un vestit, quan canvies el cotxe, quan esculls un restaurant, on anar de vacances. . .

Va ser una decisió racional? No. Intuïció.

El cervell, per increïble que sembli, és un 13 % consciència i un 87 % subconsciència. Un 87 %. Ho heu sentit bé.

Però només en fem servir el 13 % durant el 95 % del dia. La resta és aquí, disponible, però quan estem estressats no hi podem accedir. Els nens riuen molt.

Són juganers. Tenen molta imaginació. Nosaltres no riem prou.

No cal que ens passem el dia jugant, però quan volem tenir una bona idea, pot anar bé ser juganer. El subconscient recorda els menjars que hem tastat, les textures que hem tocat, els llocs que hem visitat, les persones que hem besat. També les que volem oblidar i ens surten al Facebook de tant en tant.

Ho tenim tot aquí, al subconscient, com un estímul intern que podem fer servir i connectar amb idees diferents. Hi ha una sèrie d'eines molt fàcils de fer servir, molt senzilles. Per començar, pensa en com encararies un repte.

Per exemple, quan Walt Disney va inaugurar el parc, el 17 de juliol del 1955, en lloc de dir: "Tindrem clients al parc", va dir: "No, no hi tindrem clients, només hi tindrem convidats". I aquesta afirmació tan senzilla, aquesta reformulació del repte, és l'origen del millor servei al client del món. Ningú ha aconseguit replicar-lo, i ho ha intentat molta gent.

També va dir: "No tindrem empleats. Tindrem un elenc". Cada membre interpretarà un paper i portarà una disfressa en lloc d'uniforme.

Ara, 80 anys després, tinc un amic, l'Héctor Rodríguez, de Puerto Rico. Un tipus fornit i molt alegre. Porta les barques d'un costat a l'altre del llac cinquanta-set vegades cada dia.

Al·lucinant. I al final de la jornada, t'arriba amb una rialla i et diu: "Saps què he fet avui per un convidat? ".

I t'explica què ha fet pel convidat. I tot perquè Walt ho va reformular perquè la gent penses de forma diferent El 1940 va fer la pel·lícula Fantasía. Qui ha vist Fantasía?

Molt bé. Walt volia ruixar la sala durant Pluja d'abril, volia bombar-hi calor durant Una nit a la Muntanya Pelada, quan surten les flames. L'amo va dir: "Ni parlar-ne.

Massa car. És una bogeria. Mai ho farem.

És massa car". Doncs l'eina funciona així. Primer enumerem les regles del repte.

Walt va dir: "És fosc i brut, hi he d'anar a una hora concreta, seure amb gent que no m'agrada". Segon pas: ens preguntem "I si. .

. ? ".

Esculls una regla i intentes trencar-la. Walt va dir: "I si trec les pel·lícules del cine? ".

El 1940 aquest suggeriment era absurd, un disbarat. Doncs imaginem-nos un món on no ho sigui. No podrien ser en dues dimensions.

Haurien de ser pel·lícules en tres dimensions. Però si són en tres dimensions, necessitaré actors que facin de Ventafocs i de Jack Sparrow. I si els personatges els fan actors, princeses i pirates no podrien estar junts, perquè la gent s'ha de centrar en una història.

Haurien d'estar en mons diferents. Ja ho tinc: en diré Disneyland. La creativitat no és només saber pintar o compondre.

Quan entrem al món de l'ensenyament tenim molta imaginació, perquè ho fem als cinc o sis anys. Hi ha coets, hi ha unicorns, hi ha de tot. Però als 18 anys no hi queda res.

El món de l'ensenyament és un repte. Conserveu l'unicorn. Conserveu la nau espacial.

Eres creativo, lo sepas o no. Duncan Wardle, exdirector de creatividad de Disney