El cerebro y sus conexiones: aprender a aprender. Héctor Ruiz, neurobiólogo

Em dic Héctor Ruiz Martín i investigo les accions i circumstàncies amb què el nostre cervell aprèn millor. Imagina't que agafem una persona que no sap nedar i la situem al bell mig d'una piscina, una piscina que no cobreix, no s'ofegarà, però la situem al mig de la piscina i sense ensenyar-lo a nedar, li diem: "Neda. Has de nedar.

Has d'anar de banda a banda de la piscina tan ràpid com puguis". Aquesta persona què farà? Doncs farà el que pugui.

Nedarà i buscarà la manera que li sembli més intuïtiva de nedar. Si a la persona que hem posat a la piscina li ensenyem crol, que és la forma més eficient de nedar i que no és intuïtiva, en absolut, passa el mateix amb les bones estratègies d'aprenentatge, el que aconseguirem és que millori el seu rendiment. I aquí és on entendre que la tècnica, el que fem quan aprenem, pot marcar diferències, aprendre a aprendre, aprendre quines estratègies d'aprenentatge són les més eficaces, els ajudarà, els motivarà, i, per tant, posarà en marxa aquesta roda, que és la que porta a aprendre, a l'aprenentatge.

I una altra cosa que normalment els estudiants pensen és que repetir les coses una vegada i una altra, repetir i repetir, farà que es fixi a la memòria. En canvi, investigacions diuen que no és una estratègia eficaç d'aprenentatge. Per què?

Fixa't, quantes vegades has vist un bitllet de deu euros? -Moltes. -Moltes vegades.

Ho podries dibuixar? -Fidelment, no. -Fidelment, aquesta és la idea.

-Fidelment, no. -No, artísticament, no importa. La qüestió és: saps quins elements conté?

On són, malgrat que ho has vist tantes vegades? Bé, segurament deus pensar: "No m'he fixat". I al "No m'he fixat" hi ha dues qüestions.

Una òbvia, que és l'atenció. Bé, podem dir que li has parat atenció, perquè si no, no sabries que era un bitllet de deu euros. Però allò que realment no has fet en dir: "No m'he fixat" és que no has pensat en el contingut del bitllet.

No has buscat en aquest bitllet patrons que et resultin familiars, no has cercat relacions entre els elements ni has buscat sentit a per què el bitllet conté allò que conté. Fixa't que estem parlant, t'estic posant un exemple un fet factual, l'aspecte d'un bitllet. L'aspecte del bitllet no és una cosa que hàgim de comprendre.

És un fet, no és un concepte. I, tanmateix, intentar comprendre el fet ens ajuda a recordar-ho millor. En realitat, la memòria, des del punt de vista científic, no és només un magatzem de dades sense sentit.

La memòria en realitat és la nostra capacitat d'aprendre qualsevol cosa. Funciona com una xarxa. Funciona com una xarxa on tot el que anem aprenent es va connectant.

Per crear connexions, per aprendre, perquè aquestes noves experiències s'enganxin amb els nostres coneixements a través de les connexions, el que hem de fer és pensar. Quan intentem apuntar un número que ens acaben de dir, una matrícula, mentre busquem el paper per escriure'l, o trobem el boli que pinta per escriure'l, l'anem repetint al cap, contínuament. I quan per fi ho escrivim, puf!

, desapareix. Perquè si volguéssim recordar-lo, hauríem de pensar en el número. Hauríem de pensar si en aquest número hi ha patrons que ens resultin familiars d'altres números que coneixem: dates, codis postals, "passwords"… I llavors, buscar aquestes relacions és el que ens permetrà realment recordar el número.

Però una cosa més. L'altra cosa que és important és quan repetim. Fixa't que una pràctica habitual és, que ho fan molts estudiants, per exemple, si heu d'aprendre algun tipus de procediment, resoldre un tipus de problema, per exemple, doncs van practicant amb diversos problemes.

I, malgrat que potser en aquell moment ja han sabut com resoldre'l, segueixen fent-ne molts més, amb la idea que això enfortirà el seu aprenentatge. Bé, doncs en realitat, en el moment en què alguna cosa ja la sabem fer, ja sabem respondre-la, seguir-ho practicant no consolidarà gaire més aquest aprenentatge. En canvi, si ens esperem una mica, unes hores, un dia, i llavors sí, ho tornem a practicar, aquí és on sí que aquesta pràctica, aquesta repetició, serà realment eficaç.

Això és el que s'anomena la pràctica espaiada. Pensa, a més, que repetir de manera massificada és molt desmotivador. Així que una de les formes d'intervenir sobre les emocions dels estudiants i que això sigui positiu per a la seva motivació és ajudar-los a ser millors "aprenents", és a dir, ensenyar-los bones estratègies d'aprenentatge que realment els proporcionaran un aprenentatge durador, funcional, productiu, transferible.