# Bona nit. Cada català produeix mitja tona de residus a l'any. Més de la meitat d'aquesta brossa es crema a la incineradora o es llença a l'abocador.
I això, ara que estem en emergència climàtica, és inassumible. Tots, a casa, hauríem de separar les escombraries. .
. millor de com ho fem, i per això s'han començat a implementar sistemes com el porta a porta, que cada cop veiem en més municipis. Però l'Administració i les empreses també tenen feina.
Com aconseguim que tot sigui reciclable? Doncs pensant des del principi, des de la concepció d'un producte, què passarà quan allò deixi de ser útil. Perquè qui està fent un negoci i, per tant, s'ha beneficiat d'aquell producte.
. . són les companyies; per tant, una part d'aquell negoci ha de servir.
. . perquè el ciutadà ho tingui fàcil a l'hora de reciclar.
(Regàs) Per frenar aquesta muntanya d'escombraries, el 2035 la Unió Europea s'ha marcat l'objectiu que als abocadors només hi arribi el 10% dels residus. Qui més contamina haurà de pagar més. Però també s'haurà d'incentivar el residu zero, la compra a granel, o apostar per la reutilització.
En definitiva, que cal corregir, i com més aviat millor, el rumb a què ens aboca l'actual manera de consumir. Un període que ja podem dir que passarà a la història com l'època dels residus. A la gent, la brossa en general no li interessa.
La penja a la porta de casa seva, la tira a un contenidor i l'endemà ha desaparegut i no sap on para. -Lo que más se hace en el estado español es verter en vertederos e incinerar, y lo que menos se hace es prevenir. Cuando voy a un vertedero y veo plástico, y veo metal, veo materia orgánica, todo junto, hecho una bala enorme y apilado en un vertedero, me da la impresión de que alguien.
. . Uno, de que alguien está ganando dinero haciendo las cosas mal; y de que es demasiado barato hacer las cosas mal.
-Molts dels problemes que tenim ara de gestió de residus és perquè ningú ha pensat, abans de posar un producte al mercat, què passarà quan acabi la vida útil d'aquest producte. Si una empresa, sabiendo que su envase no es 100% reciclable, está poniendo que es 100% reciclable, ¿qué no me estará contando del producto que contiene? Porque si ya solo con el envase me está engañando.
. . Ens pensem que ho portem al contenidor groc, allà arribarà a un lloc que es reciclarà i estic igual de feliç, em quedo contenta.
Però jo crec que no és la solució. La solució és reduir, rebutjar, en primer lloc, i, sobretot, reduir tot el que generem. Un milió i mig de tones de residus cada any.
És el que genera Barcelona i l'àrea metropolitana. Dues terceres parts són els residus del contenidor gris, el rebuig o resta. A les plantes de tractament, per estudiar què llença la població al gris, regularment s'analitzen mostres aleatòries de bosses d'escombraries.
És una foto molt precisa del que consumim. També permet veure com està la gent de conscienciada o d'informada quan llença la brossa. És la forma de saber si la gent separa bé.
A veure què trobem aquí. Contenidor gris, o sigui que hi podem trobar de tot. Així, ho aboquem.
Sí, no? Ara el que fem és això, anar posant cada cosa en el lloc que li tocaria. Aquí, això podria haver anat directament al contenidor groc, perquè són envasos.
Aquesta pesa molt. Aquí trobarem orgànica. Ah!
Però, altra vegada, barrejada amb. . .
envasos. . .
Vidre. Semblen bosses que vinguin del contenidor groc més que no pas del contenidor gris. El plàstic va guanyant.
Aquí comencem a trobar orgànica. Això és el que esperàvem trobar, perquè realment hem trobat molts envasos fins ara, però molt poca orgànica. Les bosses, que són una plaga bíblica.
Els envasos. . .
, hi ha l'orgànica, molta orgànica. Aquí, una de les coses que passen, no? A tothom se li asseca pa, doncs malbaratament alimentari, clar.
Això. . .
ho hem pagat, no ho hem fet servir i s'ha de fer servir. Una festa: cervesa, cigarros, pipes. -Futbol.
-Futbol. Cúters, eines. .
. Algú que ha tancat el negoci. Per pes, la major part del que troben és orgànic.
Per volum, guanyen amb diferència els envasos. Al final realment al gris hi hauria d'anar ben poca cosa, sobretot residus d'higiene personal. Ui, aquí algú amb la regla!
Mira, mira! Tèxtil sanitari, bolquers, compreses. .
. Això és un dels residus que ara mateix està creixent, també, i suposa al voltant d'un 5% del total de residus municipals. És un residu que fa mig segle no existia.
Els ciutadans i els comerços no separen com haurien de separar els residus. El model actual que tenim de separació, que és una separació voluntària i que es basa en el fet que hi ha uns contenidors al carrer disponibles les 24 hores del dia els 7 dies a la setmana, ha tocat sostre. Ha tocat sostre, i la mostra és que si obrim el contenidor gris, el 90% del que hi trobem hauria d'anar a qualsevol altre contenidor.
El recompte final dels 100 quilos de brossa és aquest: 51 quilos d'orgànica, 20 quilos d'envasos, 10 de paper, 5 de vidre. De resta real, només 4. El drama amb el rebuig és que costa molt extreure els materials recuperables quan la brossa arriba mesclada amb matèria orgànica.
És la feina dels ecoparcs. Bàsicament s'hi recupera ferro, alumini, vidre i plàstic. Del 90% que s'hauria aprofitat amb una separació correcta, només se'n salvarà un 10%.
La resta anirà a parar a la incineradora o a un abocador. L'ecoparc de Montcada i Reixac majoritàriament envia el rebuig a la incineradora de Sant Adrià de Besòs. Aquí es crema la brossa per generar electricitat i aigua calenta.
És el que es coneix com a valorització energètica, perquè es recupera energia, sobretot dels plàstics. Incinerar, però, és un procediment polèmic. Emet CO2, contamina l'aire, però sobretot contradiu el principi de l'economia circular.
Si tú quieres que el plástico vuelva a ser plástico, y quieres que el metal vuelva a ser metal, o quieres que el lantano, que lo necesitas para tecnologías, vuelva a ser lantano, o quieres hacer placas solares, vas a necesitar materiales que ahora mismo están en lo que denominamos residuos y que no deberían de serlo. Entonces, no, la incineración está fuera completamente de la ecuación. Sergio Sastre és ambientòleg i treballa des de Madrid per a una consultora ambiental catalana.
Els percentatges de separació de residus a la capital de l'Estat són bastant representatius del que passa a la resta d'Espanya. La comunitat autònoma, en reciclatge, és la tercera per la cua de tot l'Estat. Es dramático.
Tenemos un problemón con los vertederos, que están colapsando uno tras otro y que la basura no para, y los vertederos tienen una capacidad. No tenemos grandes políticas, ni grandes avances en políticas de residuos. El gran avance de los últimos 5 años ha sido que nos han colocado el contenedor marrón.
Un passeig pels contenidors dels voltants de casa del Sergio és prou aclaridor de la situació que es viu a Madrid. Luego los cubos ya veréis, que para empezar tienen las bocas que no están muy bien pensadas porque te invita a echar prácticamente cualquier cosa. Los cubos están abiertos, cosa que también motiva que puedas echar lo que te dé la gana, si quieres echar un mueble, puedes echar un mueble.
Y si veis adentro, hay más de otras cosas que no son los envases que se piden aquí. Que este caso pues yo veo el cartón, por ahí también veo cartón, y lo mismo pasa en todos. Es decir, a pesar de que hay una cierta conciencia de reciclaje.
. . y de la recogida selectiva, la gente no tiene bien claro cómo se realiza esta recogida, ¿no?
Y de ahí que la recogida selectiva de Madrid sea tan pobre. Este rincón de aquí es un lugar donde claramente hay una infradotación y ya podéis ver que está todo esparcido por el suelo, y ahora han debido de pasar a recoger no hace mucho, pero vamos, podéis encontrar cosas que deberían estar dentro que están fuera. .
. Y luego aquí tenéis uno de mis rincones favoritos, que es el rincón de las locuras, donde podemos encontrar prácticamente de todo. Esto es que alguien ha debido hacer limpieza o mudanza.
Aquí tenemos textil, hay madera de muebles, hay papel, hay mimbre, hay de todo. Es el pan de cada día, lo que pasa es que tampoco recuerdo Madrid en mejores condiciones que estas, la verdad. Entonces te llegas prácticamente a acostumbrar.
Excepte a Madrid capital, a moltes ciutats de la comunitat autònoma encara no hi ha ni contenidors de recollida orgànica. I a Madrid es fan servir ben poc. Eso marrón querría ser la orgánica, sí.
Y aquí pues encontraréis un poquito de textil, una peluca, cartón, envases, fracción resto, veo mascarillas. . .
Este es el reciclaje de la orgánica que tenemos en Madrid, por ahora. -Vamos a ver uno de los macrovertederos que tenemos en la Comunidad de Madrid. Pues tiene 35 años.
Empezó para durar solo 15, pero ya lleva 35. O sea, es un claro ejemplo. .
. de cómo los vertederos en España están rebosados y el sistema ha colapsado, ¿no? -Bueno, en la Comunidad de Madrid especialmente.
Marian Lorenzo i Adriana Espinosa són les responsables dels temes de recursos i residus a l'ONG Amigos de la Tierra. A Madrid, per als ajuntaments, enviar els camions a l'abocador no té cap penalització econòmica. No han de pagar cap impost per tona abocada.
Com que separar i reciclar és car, l'abocador continua sent la primera opció. Toda la orgánica viene aquí mezclada. El porcentaje de residuos mezclado es enorme en la Comunidad de Madrid.
Estamos hablando de que llega al vertedero prácticamente sin ningún tratamiento un 50%. -Lo cual es ilegal. -Más del 50%.
Vamos, nos lo dice la legislación. No se puede llevar nada al vertedero que pueda ser reutilizado, reciclado, reparado, compostado, y estamos incumpliendo claramente la ley. El residuo no se elimina, el residuo se transforma, se transforma en contaminación, se transforma en contaminación del aire, se transforma en contaminación de los ríos, de la tierra.
Entonces, desde luego, parece mentira que en el siglo XXI. . .
seguimos apostando por ampliar vertederos, por ampliar incineradoras, apostando por esas soluciones, cuando lo que deberíamos hacer es ir en la dirección contraria. A Catalunya fa anys que portar els residus a un dipòsit controlat es grava amb un impost. El 2004 els ajuntaments van començar a pagar per cada tona que enviaven a l'abocador.
Hem d'anar a tocar la butxaca. El cànon és la gran lliçó. Per què els ajuntaments es passen al porta a porta?
¿Per què en aquest moment a Catalunya, dels 947, tenim 220 implantacions del porta a porta i 100 més en curs? No per cap miracle de la verge de Montserrat, sinó perquè el cànon de l'any 2011 eren 10 euros i ara és de 53, i arribarà a 72, com a mínim. Per tant, això fa mal a la butxaca.
Per tant, la gent canvia per convenciment. Actualment el govern espanyol està a punt d'aprovar una nova llei de residus. El cànon d'abocador és la principal novetat.
El problema és que la llei no determina on s'han de gastar els diners que s'ingressaran amb el nou impost. Què planteja l'estat espanyol? L'estat espanyol es desperta, igual que es despertarà amb l'orgànica, i planteja un cànon de residus no finalista.
És a dir, que el que es reculli als territoris. . .
anirà a parar a la bossa comuna d'Hisenda. Vol dir que servirà per pagar rotondes, per pagar trens d'alta velocitat, el que calgui. Però no revertirà directament sobre la bona gestió dels residus, sobre prevenció, reutilització o reciclatge.
No se establece la obligatoriedad porque, como digo, siendo un impuesto cedido a las comunidades autónomas, esto queda dentro del ámbito de la autonomía financiera de las comunidades autónomas. Políticament, els actors polítics diuen: ¿Per què he de perdre un minut en la gestió dels residus si a la gent no li importa? Això és com anar a inaugurar el cementiri.
No hi va ningú, a inaugurar un cementiri. La gent s'estima més un pavelló, una carretera, la biblioteca, els serveis socials. .
. , això. Per tant, la política local s'ha centrat en això.
Però invertir recursos i temps en els residus, quan veus que políticament és inútil, desgasta molt. I ara a Espanya s'hi hauran d'enfrontar pels objectius comunitaris. Els objectius comunitaris en matèria de residus són clars.
Cada cop s'ha de reciclar millor, i si finalment hi ha un rebuig que va a l'abocador, cada cop ha de ser menys. Espanya fa 10 anys es va comprometre que el 2020 la meitat de la brossa passaria per un procés de separació. Un objectiu que ha quedat molt lluny.
Per això la Unió Europea multarà l'Estat. Tot i que a Catalunya separem millor, també s'envien massa tones a l'abocador. El 2019, un 34% de tota la brossa.
Els objectius europeus per al 2035 exigeixen un 10%. El Berguedà el 2014 era la sisena pitjor comarca de Catalunya en recollida selectiva. L'abocador s'omplia a un ritme vertiginós.
El 2017 es van reunir tots els municipis i van decidir que calia apostar per un canvi radical. Van engegar el porta a porta, el sistema de recollida que molt probablement s'imposarà a tot Catalunya. Arribarà el moment que la tona de rebuig que entrarà a l'abocador serà tan cara que s'haurà d'apujar el rebut, i això tampoc li agradarà a l'alcalde de torn.
Per tant, jo crec que s'ha de fer un balanç, fer un equilibri i dir: Potser passaré uns mesos que la gent ens critica i que és un canvi molt radical de vida, però, a la llarga, els resultats són molt bons. I torno a dir: del 20 llarg, no arribàvem al 30% de reciclatge, hem passat al 80. Per tant, jo crec que les dades demostren que val la pena l'esforç.
. . i potser sí que aquests mesos de crítica o que la gent entengui que és un canvi de forma de viure, de treure la resta, l'orgànica, les diferents fraccions, o treure la bossa de rebuig, val la pena fer-ho.
Amb el porta a porta, el Berguedà ha passat de ser sisens per la cua a encapçalar el rànquing a Catalunya en reciclatge. A l'abocador, l'efecte ha estat determinant. Sobretot perquè han eliminat l'orgànica del rebuig, que és la que més pesa.
És una mica fluctuant, no? , entre els anys, però aquí estàvem al voltant de 18. 000, 20.
000 tones a l'any, i ara l'hem rebaixat pràcticament a la meitat. Estem parlant de 8. 000, 9.
000 tones, 10. 000 tones l'any. O sigui, la reducció de tones de rebuig és substancial i contundent.
Berga, amb 16. 000 habitants, és el nucli urbà més gran de Catalunya amb porta a porta. Per això reben visites d'altres ajuntaments.
Avui són de Viladecans, amb l'alcalde al capdavant. La idea nostra és fer-ho d'aquí un any o dos, posar en marxa tot el mecanisme, la nova contracta. Un dels temes principals de la reunió és com superar l'oposició que inicialment sempre provoca el sistema.
Us trobareu amb aquesta casuística, que és molt curiosa, el turisme d'escombraries. O sigui, els barris que tenen el porta a porta. .
. se'n van al barri del costat, que encara no s'ha implantat, amb la bosseta, i la deixen allà, a la porta o al contenidor del veí. L'incívic, que segur que en teniu, que no deixa quan toca la bossa, això com ho gestioneu?
Això, la Cristina, que és la tècnica de medi ambient. No, nosaltres el que fem és. .
. els punts que detectem que ens deixen bosses, molts cops ja no en deixen davant de casa seva per no delatar-se, es queda en raconets, papereres i a llocs així. Llavors el que fem és, en primer cas, quan ho detectem posem cartells informant que allò no es pot fer i que pot ser motiu de sanció.
Diríem que la sanció és l'últim, no? , l'últim pas. Abans de la sanció és qüestió d'identificar, aquella persona pot ser que hagi arribat de nou, cal considerar que aquella persona ha fet aquella acció per desconeixement, diríem, no?
El punt àlgid de la visita a Berga arrenca a les 10 del vespre, quan la flota de camions inicia la jornada. Una flota que s'ha ampliat perquè el porta a porta requereix més equipament i més operaris. Quants camions han sortit?
N'han sortit sis de grans i dos Piaggios, dos petitons. -Només per Berga això, eh? -Exacte, per aquesta nit.
Només Berga. Sí, sí, només és aquesta nit aquí Berga. Avui fan dues fraccions, fan l'orgànica i fan els envasos.
A Berga l'orgànica es recull 3 cops per setmana. Els envasos, dos cops. Bolquers o compreses, cada dia.
El paper i la resta, un cop per setmana. (Cristina) Recolliran primer una fracció i després una altra, el cubell quedarà amb la tapa oberta per saber que l'hem buidat i al matí els veïns l'aniran entrant. Hi ha comunitats que el primer veí que surt els entra tots i hi ha comunitats que cada veí puja el seu.
Si no està ben separada la fracció, el que fan és que hi posen un adhesiu, que és una cara vermella que és molt evident, i llavors al matí es troben la bossa que no ha quedat recollida. Se la troben aquí al carrer. Aquesta fracció no es recull, llavors tenim un servei de repassos que no passa el mateix dia, sinó que la deixem uns dies al carrer que llavors es recollirà amb els repassos.
Pensa que els veïns, si algun veí ho fa malament, és molt evident l'endemà, quan et queda una bossa aquí. . .
Vull dir el bloc sap que algun veí ho ha fet malament, potser no sabrà quin veí, però ja fa la sensació que algú del teu bloc no ho ha fet bé. Al casc antic de Berga la recollida es fa una mica més laboriosa. Adaptem el vehicle a l'arquitectura i les urbanitzacions que tinguem.
Llavors, quan s'acosta el cubell, si us hi fixeu, fa un "piip, piip", vol dir que ha llegit el xip del cubell. (Tost) El tema és premiar aquell que ho fa bé, i aquell que no ho fa bé que en pagui les conseqüències. I això és fàcil amb el xip que porta el cubell o que porta el contenidor.
Sabrem si participes en l'orgànica, en els envasos, paper o cartró. I la gent, quan se sent controlada, li costa una mica fer trampes. Obrir un contenidor que no toca i tirar-hi una cosa que no toca a la gent li costa, perquè se sent controlada; per tant, això funciona.
I podem premiar. Una família que recicli bé el primer tram, potser pagarà només 80 euros de taxa a l'any, i la que no faci res, 270. La visita acaba a l'àrea d'emergència, l'única on hi ha els contenidors que fins ara hi havia repartits pels carrers.
Una clau magnètica, que es dona a tots els veïns, obre la porta, però només 10 cops a l'any. (Cristina) La gent ve aquí dins i tira la fracció que li toca. Llavors poden utilitzar-lo en cas que ho necessitin, d'emergència, perquè en aquell moment no han pogut participar en el sistema pel motiu que sigui.
O en el cas dels disseminats, de la gent que no viu al nucli urbà, a ells no els fem porta a porta i venen aquí a aquestes àrees. Jo crec que corresponsabilitzar la gent també de la gestió dels residus implica també que ets coneixedor del que s'està fent amb els teus residus i, per tant, la importància que té, primera, que aconsegueixis tenir-ne el mínim possible, i segona, que la manera de gestionar-los. .
. sigui la més raonable possible per poder evitar els problemes que tenim actualment mediambientals. Si ens diuen "Quin és el primer objectiu?
" Doncs separar l'orgànica, tot i que tenim contenidors d'orgànica, hi ha molt poc hàbit de separar correctament l'orgànica. I després vindrien els plàstics. La següent fracció més important que hauríem d'aconseguir reciclar bé són els plàstics, perquè amb paper i vidre, això sí que ho tenim més interioritzat.
Ya tenemos el proyector, tenemos la furgoneta aparcada delante del ministerio, por lo tanto, toda la parte técnica la tenemos más o menos controlada. Amigos de la Tierra prepara una acció sorpresa per influir en el redactat de la nova llei de residus. Per això s'han ajuntat amb la plataforma Retorna, on a més de grups ecologistes també s'hi apleguen recicladors, sindicats i consumidors.
La verdad es que la campaña. . .
hemos recibido más de 10. 000 imágenes, la gente por WhatsApp nos ha enviado, desde todos los sitios de España, un montón de imágenes y ha funcionado muy bien. Un poco la idea de hoy era esa, ¿no?
Era decir: Vamos a poner el foco. ¿Quiénes son los responsables? Son las empresas.
¿Quién tiene el deber? La administración, de regular las obligaciones de las empresas. Entonces, a ver si así con esto se refocaliza el debate.
. . y se toman decisiones concretas.
Hi ha nervis per si algú avisa la policia. L'acció, projectada al mig de la façana. .
. del Ministeri per a la Transició Ecològica, no hauria de durar més de 5 minuts. Genial.
La verdad es que es una imagen impactante. O sea, la bandera ahí ondeando, no? "Es de ley" y tal.
. . La protesta s'ha preparat sense convocatòria als mitjans de comunicació.
Tampoc s'ha convocat cap manifestació per culpa de la pandèmia. L'objectiu és transmetre el missatge per xarxes socials. Estamos delante del Ministerio para la Transición Ecológica a traer un mensaje.
El mensaje que nos han enviado personas de toda España con 10. 000 imágenes de latas y botellas abandonadas por todos los sitios. Cada año, de los millones de toneladas de residuos que se generan, casi un 70% acaban vertidos o incinerados.
Eso es un desperdicio de recursos naturales y tiene fortísimos impactos para el medio ambiente y la salud de las personas. Ministra, no podemos esperar más, urge que nos desplastifiquen ahora. A la vicepresidenta, le hemos pedido muchas veces reuniones.
. . y no nos las ha dado.
Entonces hemos dicho: "Vamos a mostrarle, en la fachada del Ministerio, vamos a entregarles de manera simbólica todos estos envases de bebidas. Vamos a demostrarles que el territorio de todo el estado español está inundado, que los mares están inundados de envases y que hacen falta herramientas, como un sistema de devolución, depósito y retorno de envases, que por fin metan mano o solucionen este problema. L'SDDR, o sistema de devolució i retorn, fa anys que és una prioritat per a les organitzacions ecologistes.
Consisteix a cobrar 5 o 10 cèntims en la venda de cada envàs, que el consumidor recupera quan el retorna, directament al botiguer o en una màquina especial. Els marxants dels mercats ambulants de Girona fa mesos que porten una d'aquestes màquines per tot arreu on van. A 5 cèntims l'envàs, la campanya atreu multitud de compradors que després s'estalviaran uns euros si compren al mercat.
La última vez también traje como tres bolsas, pero más grandes, eran sacos de 50 y, en tickets fue más de 13, 14 euros. O sea, es. .
. Y me llevé un montón de verdura. Entonces viene genial.
En el contenedor, la gente. . .
como es gratis. . .
Bueno, no te dan nada, lo haces porque tú quieres. Pero aquí como te dan algo a cambio, a lo mejor, animaría más a que la gente lo haga. Fent activitat física ens vam trobar que els boscos estaven plens d'escombraries.
Vam començar a col·leccionar llaunes i botelles d'aigua i quan ens vam assabentar del projecte a l'Ajuntament, encara millor, que vam poder ensenyar als nostres fills que podem portar el reciclatge aquí i treure calés per comprar fruita, verdures. . .
i a qualsevol lloc que participava en el projecte. Avui devem estar a 14. 000 envasos recollits de l'entorn de Lloret i ens consta perquè així ho trobem i ho detectem.
No sé, a Roses estàvem a 7. 000 o 8. 000.
A Salt estem a 1. 500 ara, ja. Per tant, l'entorn ho nota i és més net.
Els envasadors, del dipòsit i retorn no en volen ni sentir a parlar. Fa anys que s'hi oposen i de moment han aconseguit aturar la implantació. Ells defensen el contenidor groc, que fa 24 anys que és als carrers.
Va ser el 1997 quan els envasadors, tots junts, supermercats, fabricants de begudes, alimentació o productes de neteja, es van agrupar a la plataforma Ecoembes, que es coneix també com un Scrap: un sistema col·lectiu de responsabilitat ampliada del productor. El seu símbol és el punt verd. Va ser la forma de complir amb la nova llei que els obligava a fer-se càrrec dels envasos que posaven a la venda.
Any rere any, segons Ecoembes, les xifres de recollida són millors. El creixement del contenidor groc. .
. Té un bon creixement i és un model que funciona i les dades són allà. En els darrers 5 anys els envasos que s'han dipositat al contenidor groc han pujat pràcticament un 50%.
En els darrers 5 anys, pràcticament un 50%, un model que està present des de fa més de 20 anys. Els Ecoembes i els Ecovidrio diuen: "És que estem reciclant el 80%". No és veritat.
S'està reciclant molt menys, i sols cal obrir un contenidor de la resta, el buidem i veurem que tres quartes parts del que hi ha són envasos, i no haurien d'estar allà. Ara mateix les dades que tenim a escala metropolitana ens indiquen que només un 40% dels envasos van a parar al contenidor groc, que és on haurien d'anar a parar, i l'altre 60% el trobem al contenidor gris, o sigui, tot barrejat. El reciclatge d'un envàs mal llençat el ciutadà el paga dos cops.
Amb el preu del producte i amb els seus impostos. A l'àrea metropolitana, per exemple, la feina dels Ecoparcs per recuperar els envasos del gris, li costa 65 milions d'euros a l'any. Per això demanen que la llei de residus que es redacta a Madrid obligui els productors a pagar el 100% d'aquesta despesa.
Els scraps s'han de responsabilitzar de tot el procés i de la recuperació del material sigui on sigui, a la via pública, sigui en una platja, un contenidor de rebuig o en una planta de resta. Això ho tenim claríssim. S'ha lluitat molt i han d'assumir el cost total.
Això vol dir que el productor ha de fer-se càrrec del cost que té gestionar els residus i els productes que ha posat en el mercat. D'aquesta manera s'incentiva que es repensin aquests productes, que es facin més reutilitzables, més fàcilment reparables, amb una vida útil més llarga i, en última instància, més reciclables. Això seria el que demanaríem com a mínim tant a la llei catalana com a la llei espanyola.
A Madrid, el Ministeri per a la Transició Ecològica. . .
no vol precisar quina part del cost de gestió s'exigirà als envasadors. Por tanto hay una cierta lógica de que, al menos en parte, con cierto alcance, los sistemas de responsabilidad ampliada del productor deban cubrir parte, al menos, de esos costes. Parte, no el 100%.
Bueno, esto es una cuestión que, como digo, la ley abre la puerta y tendremos que abordar y concretar en el real decreto correspondiente. Continuarem fent les campanyes perquè, escolta'm, aquest envàs no va al gris, va al groc, i aquells envasos que. .
. I per incentivar que això va al groc hi ha els projectes com Reciclos. Cal tenir un mòbil per participar als Reciclos.
I s'ha de llegir el codi de barres de cada envàs i un codi QR al contenidor. El premi són punts per participar en sortejos. En el projecte, els incentius els vam buscar.
. . de tipus individual, de tipus col·lectiu.
Els incentius de tipus individual són incentius que sempre busquem que estiguin relacionats amb el medi ambient, mobilitat sostenible: un patinet elèctric, o que puguis optar a una bossa, una motxilla feta amb material reciclable. Reciclos és una operació de màrqueting simbòlica, el que se'n diu "green washing", que és de neteja en verd. Vull dir, donem un recobriment, no?
"Vamos a darle una mano de pintura, a ver si cuela". Reciclos gestionarà unes quantes llaunes i unes quantes ampolles, però estem parlant de què, de 10, 15, 20. 000?
30. 000 ampolles al dia? Ja, però és que estem parlant que són 5 milions d'ampolles, les que cada dia acaben en un abocador o perdudes, 5 milions!
El sistema de Reciclos és voluntari i, si tu no hi participes, ni guanyes ni perds. Amb el sistema de dipòsit, si tu no hi participes, cada cop que no tornes un envàs perds 20 cèntims, i això és el que fa que el mecanisme funcioni. A Sant Boi de Llobregat fa dos anys que es van introduir els Reciclos.
Vam voler comprovar l'èxit del projecte i vam passar dues hores davant d'uns contenidors al centre de la ciutat Durant aquella estona ningú va utilitzar el sistema. En estacions de tren amb un gran flux de gent, Ecoembes hi ha instal·lat una variant, en forma de màquina. En hora punta, durant més de dues hores, ningú hi va llençar ni un sol envàs.
L'únic que va aparèixer va ser un operari a quarts de 10 del matí. Va obrir la màquina per emportar-se els envasos: potser un centenar. La màquina es buida un cop per setmana.
Tot el que sigui per millorar, benvingut, però hem de veure'n l'efectivitat, quin cost té i quin resultat acaba donant. Si no dona els resultats desitjats, tinc clar que hauran de canviar, perquè la societat demana canvis, espera canvis. L'actual sistema de gestió d'envasos agrupat al voltant del punt verd té més febleses.
Hi ha massa envasos que no es reciclen realment. (Espinoso) Tenemos que abordar la fase de diseño y de fabricación de los productos, porque ¿cómo podemos pretender reciclar más plástico si permitimos que se pongan en el mercado envases que nunca jamás se van a reciclar bien? Por ejemplo, los tetrabriks, por ejemplo, las monodosis, los envases multicapa, multimaterial.
. . Eso no se va a reciclar porque no es viable técnicamente o porque no es eficiente desde un punto de vista económico.
Es una gran confusión. De hecho, nosotros, cuando damos formaciones, lo primero que hacemos es poner diferentes sellos, diferentes símbolos, a ver qué piensan, y lo primero, cuando ven el símbolo del punto verde, es que ese envase es reciclable. Y no, ese punto significa que la empresa está pagando, está cumpliendo su obligación de pagar para que se gestione ese residuo, ese envase, simplemente.
No significa que después se vaya a reciclar. Raquel Iglesias col·labora des de fa 3 anys amb els recuperadors de Catalunya. És el gremi on s'apleguen les empreses que, per exemple, fan ampolles d'aigua noves a partir d'ampolles usades.
No podemos decir: "Este envase es 100% reciclable" o "Está hecho de 100% material 100% reciclado", porque, ojo, una botella, el envase es la botella con el tapón, con la etiqueta, con la tinta de la etiqueta y con el adhesivo de la etiqueta. Entonces, lo que hay que analizar es la reciclabilidad. .
. de todo este envase con todos esos componentes. Entonces hay que diferenciar "técnicamente reciclable" y "realmente reciclado".
Técnicamente reciclable pueden ser muchísimos envases que, al día de hoy, no se están reciclando, o bien porque no se clasifican correctamente o bien porque no tienen flujo de reciclado o bien porque económicamente no es viable. La reciclabilitat real es testeja envàs a envàs. Generalitzant, les ampolles transparents d'aigua, fetes amb polietilè de tereftalat, conegut com a PET, són força reciclables.
Tot i que els taps i les etiquetes, fets amb un plàstic diferent, no es reciclen. Que sigui PET no en garanteix la reciclabilitat. Si l'envàs és opac no es convertirà en un nou envàs.
El mateix passa amb els envasos negres, siguin de PET o d'altres materials. No es reciclen. El Tetrabric es forma amb capes de cartró, plàstic i alumini.
Se n'aprofita només part del cartró. La reciclabilitat és baixa. Gots de iogurt i altres làctics estan fets amb poliestirè o polipropilè.
Són materials a priori reciclables. Però el material verge és tan barat que ningú fa servir el reciclat. A l'hora de la veritat no es reciclen.
Les llaunes d'alumini sí que es reciclen i es poden tornar a fer llaunes. Les càpsules de cafè, en canvi, tot i que moltes estan fetes d'alumini, si les llencem al groc, es descartaran perquè són petites. Qui tampoc es convertirà mai més en un nou embolcall són bosses d'amanides o de patates.
Són productes multicapa que no es poden separar i també entren dins del grup d'envasos que no es reciclarà. Molts d'aquests plàstics passen a formar part del que es coneix com a plàstic mix o barreja de plàstic. Hi haurà una part que es trinxarà i es farà servir com a combustible per a plantes cimenteres.
Una altra part es farà servir per fabricar mobiliari urbà. (Balagué) Als carrils bici, els separadors aquests del carril bici són fets a partir de plàstic barreja. I si no fessin la recuperació d'aquest material, potser s'hauria de consumir material de matèria primera per construir-lo.
Poder aquest iogurt no pot tornar a ser un iogurt, però aquest iogurt pot tornar a ser un material que substitueixi l'ús de matèries primeres. Aleshores, nosaltres apostem per aquest model, perquè es reciclin tots i cadascun dels materials. Senyors, pensem una miqueta a llarg termini.
Si jo una ampolla la faig ampolla és un reciclatge de qualitat, però si jo una ampolla la faig una camisa, quan a mi aquesta camisa se m'estripi serà un residu. Si tenemos material reciclado pero que de él solo podemos hacer camisetas o que de él solo podemos rellenar bolardos, no podemos hablar de economía circular, porque se acaba el proceso de circularidad ahí. Avaluar la reciclabilitat real d'un envàs.
Aquesta va ser la idea del Gremi de Recicladors: llançar un segell que servís a consumidors i empreses per saber com és de reciclable un envàs al món real. La primera i única empresa que ha apostat per lluir aquest certificat és Ocean 52. Envasen aigua en llauna.
El vidre el van descartar pel pes i el plàstic per la contaminació dels oceans. Per això van optar per l'alumini. L'or, si tens una peça d'or, la pots fondre.
. . i pots tornar a fer una peça d'or, i això durarà tota la vida.
Amb l'alumini ens passa el mateix. Per això nosaltres vam escollir les llaunes d'alumini, que no és cap novetat, però l'alumini és eternament reciclable i ens permet millorar la circularitat real, o la sostenibilitat real, o la reciclabilitat real versus altres tipus d'envasos. El segell de reciclabilitat els va donar una puntuació del 98%.
El que impedeix arribar al 100% és la pintura de la llauna, que no es pot reciclar. A més, Ocean 52 s'ha permès. .
. anar molt més enllà que altres aigües envasades. Som els únics que recomanem en els nostres envasos beure aigua de l'aixeta, i ho recomanem perquè creiem que és la millor manera de no tindre impacte, amb la qual cosa, cal tindre un producte envasat?
Cal tindre aigua envasada? En molts casos no, en altres casos sí, i, en aquests casos que sí que cal, hem d'aconseguir fer-ho amb materials que siguin el més sostenibles possible i saber la reciclabilitat real que tenen. Avui parlem d'això, d'un estil de vida que és una mica diferent del que tenim entès com el convencional i es diu Residu Zero, s'anomena així.
I tots deveu estar d'acord que tenim un gran problema que és el del plàstic, o sigui, la contaminació. Els espais naturals estan envaïts de diferents tipus de productes, però sobretot de plàstic. El canvi de què ha parlat és.
. . Esther Peñarrubia és enginyera agrònoma.
Fa uns anys que fa xerrades on dona consells de com reduir al màxim els residus que generem. Per a productes que realment fan falta, sovint hi ha alternatives naturals que no contaminen. És una "luffa", és una cucurbitàcia, és una cosina de.
. . sí, de les carbasses, gràcies.
I llavors, si es deixen assecar i després se li treu la pell, doncs tenim això. Es podrà fer servir, per exemple, com a esponja del cos, o per fer neteja de la cara, de píling, o, si no, per netejar els plats com a fregall. Un cop has decidit, com deia: "Vull reduir els meus residus de debò.
No només parlant, sinó realment les meves accions canviaran", és com si et fiquessis unes ulleres del Residu Zero, detectes de seguida quins llocs. . .
Al costat de casa potser ja n'hi havia, de fruiteries o llocs on pots comprar formatge a granel amb la teva carmanyola, no? Potser serà un supermercat o potser no, potser serà el comerç petit. Pomes, posa-me'n.
. . 7 pomes.
Llavors. . .
4 plàtans i ja està. La compra és un moment important si es vol viure sense generar residus. Escollir un mercat tradicional ajuda a minimitzar l'impacte, tot i que el plàstic també hi és present.
Bosses de roba reutilizables o pots de vidre permeten superar el repte del residu zero. -Posarem unes olives? -Sí.
La venda a granel, però, no és una prioritat per a la nova llei espanyola de residus, al contrari del que passa en altres llocs. (Garcia) Ara mateix a la República Francesa hi ha al Senat una llei que obligarà les superfícies comercials de més de 400 metres quadrats a tenir un 20% de l'oferta a granel. El Ministeri podria haver adaptat la llei francesa i haver-ho convertit en una llei estatal, també.
No, això no entra dintre. . .
Haurem d'esperar 20 o 30 anys perquè això sigui possible, segurament. La casa i la família de l'Esther són un exemple d'estil de vida residu zero. Tot el que es descarta dels vegetals va al compost.
La resta de productes es guarden en vidre. El plàstic és absent. En aquesta cuina intentem tenir poques coses, i el que tenim que no sigui d'un sol ús, no?
Per exemple, el paper d'alumini, el film transparent, paper de cuina, els tovallons de paper, totes aquestes coses que tenen una alternativa, doncs optem per elles. Al final del dia el que trobes és que la teva brossa és molt i molt petita o gairebé no has generat res. No, no és impossible intentar viure de manera Residu Zero o generant pocs residus quan tens una família, potser fins i tot més fàcil, perquè si als teus fills els intentem educar amb aquesta filosofia, al final seran ells també els que fan una mica de.
. . com de policies de: "Ep!
Però estàs segur que em compraràs això? " Al lavabo ens organitzem de manera molt similar a la cuina. Intentem que sigui el més minimalista possible, per això hi ha poques coses, i entre elles, per exemple, aquests sabons sòlids, que són els xampús, també fets a Catalunya, i llavors el que fem és comprar-los a granel per tot l'any.
Després tenim pasta de dents en pols i raspalls de dents que són amb el mànec de bambú. Per afaitar-se, la meva parella. .
. utilitza la brotxa i la maquineta de tota la vida, i en lloc d'espuma, un sabó sòlid. Llavors si es tallés, amb el mineral d'alum, que és el mateix que s'utilitza de desodorant.
A Torroella, gràcies a l'exemple de l'Esther, comença a haver-hi una massa crítica de famílies que aposten pel residu zero. Són suficients per convèncer la botiga de material per a piscines que surt a compte tenir un racó per a productes de neteja a granel. Hem de ser conscients del poder que tenim com a consumidors.
Individualment potser pensem que no som ningú, però quan ens ajuntem molts, podem. . .
Jo sí que veig un futur en què les incineradores tinguin menys feina. Tots tenim somnis i aquest en seria un, que no hi hagués residus. Aquest somni jo el tinc des de tota la vida.
Llavors, crec que seria el motiu, aconseguir això. ¿Eh que no puc canviar el que fas a casa teva, però sí que puc canviar el que faig a la meva? Doncs començo per aquí.
Una gestió correcta dels residus, en plena emergència climàtica, és urgent. Els ciutadans han de fer les coses millor. Les empreses han de reaccionar, però la responsabilitat principal és de les lleis que aproven els governs.
A Catalunya no podem continuar consumint dues Catalunyes a l'any, no existeix la segona Catalunya, no hi ha un planeta B, com deia el president Obama. Hem de racionalitzar aquest ritme de consum perquè si no, està clar que, d'aquí 100 anys, els que vegin aquest documental diran: "Ploraven molt, però no van fer res, estem igual, no? " Però està clar que hem de fer alguna cosa com a societat, i vol dir trencar la nostra comoditat.
I les lleis que vindran d'ara endavant seran incòmodes. (Mitjans) Com a administració pública hem d'anar a incentivar qui ho fa bé i a penalitzar qui ho fa malament. Apel·lant a la bona consciència, apel·lant a no sé què, doncs això té un sostre, i aquest sostre no ens permet arribar als nivells de recollida selectiva que ens exigeix la Unió Europea i en els quals, com a humans que volem deixar.
. . un món raonablement habitable a les pròximes generacions, doncs ens hem de comprometre.
