V.O. Les quatre piliers de l’apprentissage. Stanislas Dehaene, neuroscientifique

El que he anomenat "els quatre pilars de l'aprenentatge" són quatre grans principis que ens permeten aprendre millor. La idea és que, comprenent millor què fa el nostre cervell per aprendre, podem explotar millor el seu potencial i podem aprendre a aprendre millor. Podem aprendre a aprendre.

El primer pilar és l'atenció. Hi ha molts estudis sobre què és l'atenció, i s'ha descobert que l'atenció és una mena d'amplificador que selecciona una informació i que l'amplifica al cervell. Per tant, si no poses atenció a alguna cosa, el senyal es projectarà a la retina, per exemple, una paraula que t'ha cridat l'atenció, però es detindrà molt ràpidament, com una onada que va disminuint i que es deté a àrees precoces del cervell.

Si hi poses atenció, el mateix senyal s'amplificarà, es dirigirà, s'orientarà, i podrà tenir un efecte molt més efectiu en l'aprenentatge. Hi ha estudis molt bons que demostren que l'atenció pot impedir l'aprenentatge completament, o, al contrari, potenciar-lo en gran mesura. Crec que tots coneixeu l'experiment del goril·la.

Bàsicament, si esteu concentrats en el que jo us estic dient, hi podria haver una persona disfressada de goril·la que passés per davant i no el veuríeu. És sorprenent, però només veiem les coses a les quals posem atenció. Si no hi posem atenció, és invisible.

Això, per a l'aprenentatge, és una clau. Un nen que no posa atenció al que el professor diu no pot aprendre res. Bé, això no és del tot així: també existeix un aprenentatge no conscient, però suposa una grandíssima diferència respecte a un nen que sí que hi posa atenció.

I tampoc es tracta només de posar atenció a l'objecte, sinó també al bon nivell de tractament. Això és important per als professors que ens escolten: heu de canalitzar l'atenció dels nens cap al que voleu que aprenguin. Jo dic sempre que el millor talent d'un professor és ser capaç de dirigir l'atenció del nen, de l'alumne, cap al nivell correcte, cap al que vulguem que aprengui.

També hi ha estudis molt pràctics pel que fa a això on es mostra, per exemple, que si l'aula està molt decorada, es crea un efecte de distracció i la qualitat de l'aprenentatge disminueix. Això té conseqüències veritablement significatives per a l'organització de l'ensenyament. Bé, aquest és el primer pilar, l'atenció.

El segon i el tercer pilar són el que jo anomeno "el compromís actiu" i "la correcció d'error". Què vol dir això? Que el cervell no és passiu.

No podem aprendre com a subjectes passius esperant que això ens arribi. Cal intentar-ho, projectar una hipòtesi i rebre una resposta que ens digui: "No, no és això, no és correcte" o bé: "Sí, era correcte". El cervell funciona així.

Què vol dir això? Que el senyal d'error és crucial. És necessari rebre un senyal d'error, bé de l'exterior, com el professor que corregeix, o un senyal intern que ens permeti veure el desfasament amb la realitat.

Això què vol dir? Que, per exemple, el sistema de notes no és apropiat. Una nota no és un bon senyal d'error.

Cal un senyal d'error que sigui informatiu, que permeti corregir i que proporcioni informació precisa per corregir el model. Per tant, atenció, compromís actiu, correcció d'errors. .

. I el quart pilar d'aprenentatge, que és el que anomenem "la consolidació", on el somni té un paper molt important. Què entenem per consolidació?

Que no podem aprendre en un únic cop. Quan aprenem alguna cosa per primer cop, ens exigeix un esforç considerable, però potser no és suficient per poder automatitzar per complet el que hem après. Al principi, tots els aprenentatges comencen per la mobilització de la nostra atenció i del que s'anomena el "còrtex prefrontal", que es troba aquí darrere del front, que és un sistema que mobilitza recursos per crear noves connexions, com una mena de sistema de "routing", d'enrutament de la informació al cervell.

Quan aquest sistema és en actiu, no pot fer dues tasques alhora. Ens resulta difícil aprendre a conduir perquè tenim la impressió d'estar processant massa informació alhora, de no poder-ho fer tot alhora. Després de la consolidació, aquest sistema s'alliberarà i podrem automatitzar la conducció per complet i potser, per exemple, serem capaços de tenir una conversa alhora, cosa que és impossible al començament de l'aprenentatge.

Per tant, consolidar l'aprenentatge comporta alliberar recursos per poder passar a una altra etapa de l'aprenentatge. En les neurociències hi va haver un descobriment que és realment important, que és el paper del son. Els neurocientífics han descobert que aprenem quan dormim i que el son té un paper fonamental en la consolidació del que hem començat a aprendre.

Segons el meu parer, és un dels descobriments més importants de les últimes dècades. Quan dormim, no tenim la impressió d'estar treballant, però el nostre cervell ho repetirà i potser a la nit repeteixi desenes o inclús centenars de cops informació que només hem rebut un cop al llarg del dia. És a dir, el que fa potenciar l'aprenentatge.

Hi ha molts estudis realment interessants, però veiem, per exemple, que sense fer res, després de dormir, el rendiment és més alt que abans de dormir. Les persones que juguen a videojocs, qui juga aquí a videojocs segur que ho sap. .

. Potser jugueu a un videojoc durant tres hores i arriba un punt en què no avanceu. Aquí arribeu a una asímptota, és a dir, heu arribat al vostre límit.

Aneu a dormir i, l'endemà, jugueu al mateix videojoc i és més fàcil. S'ha demostrat al laboratori que els circuits es consoliden durant la nit, i ho veiem inclús a nivell de neurones individuals. És una cosa extraordinària.

Conèixer-nos a nosaltres mateixos és una cosa realment important. "Coneix el teu cervell" forma part de l'ideal filosòfic "coneix-te a tu mateix". I és necessari ser conscients també de la importància del nostre descans.

Crec que és clau per estar més a gust al món on vivim. Hem de posar fi als complexos de fracassar en alguna cosa, i crec que és una cosa que hem de treballar a les escoles perquè, sovint, tenim una visió molt negativa dels nostres errors, una visió extremista. "Aquest alumne és un negat per a les matemàtiques".

Doncs no és cert. Tots els cervells poden aprendre, simplement, cal aplicar aquests pilars de l'aprenentatge.