continuem amb els set dies i amb el nostre proper convidat parlarem de comunicació ferran ramon cortés és llicenciat en ciències econòmiques per sad expert en comunicació i com a tal formador en habilitats de comunicació personal i interpersonal ha escrit diversos llibres però ara s'ha ritat l'illa dels cinc fars un volum on l'autor explica a l'hora que recorre els cinc fars de menorca un recorregut per les claus de la comunicació ensenya en resum a descobrir les actituds que ajuden i les que perjudiquen en la bona comunicació per sentir-se bé amb un mateix i amb els altres
ferran ramon cortés molt bona nit molt bona nit i benvingut als set dies moltes gràcies bé eh vivim en una societat que té problemes per comunicar-se sí és una paradoxa eh tenim més mitjans que mai eh i en canvi tenim una sensació d'incomunicació eh important jo crec que hem multiplicat el volum de comunicació però en canvi malauradament hem baixat eh qualitat vostè en algun moment ha dit que tenim problemes tant en la comunicació eh personal com en la interpersonal és a dir que ni nosaltres mateixos no ens comuniquem bé amb nosaltres mateixos eh és curiós
perquè la comunicació que tenim amb els altres és reflex de la comunicació que tenim amb nosaltres mateixos la persona que és molt exigent amb ella mateixa que no es perdona res eh que es censura que s' autocrítica doncs té la mateixa actitud amb els demés és a dir eh si tu vols un canvi significa en la teva comunicació amb el teu entorn eh és una bona idea i és el principi fonamental que revisis la comunicació amb tu mateix perquè allà hi ha l'origen de les actituds que tu tens amb els demés per tant diguem-ne que
hi ha actituds que ajuden a comunicar bé seguríssim la primera de totes és eh fer el canvi de perspectiva eh el primer que ens hem de plantejar quan comuniquem és que l'important és el missatge que arriba no el que nosaltres tenim la intenció de donar per tant eh ens hem de focalitzar en com la persona que tenim al davant està rebent aquest missatge no com l'estem dient és a dir què entén la persona no què entén la persona més que el que nosaltres li volem explicar cl aquí hi ha una paradoxa i és que eh
la gent surt d'una intervenció d'una reunió d'una presentació amb una idea de que és que ja ho he dit però és que la gent que hi havia allà no ho ha entès no ho ha entès o no ho ha captat perquè la forma en qu ho has dit no ha permès que el missatge arribi llavors com estem pendents d'aquest feedback que ens dona la gent que ens escolta que ens l'està donant molt clar ens l'està donant amb els ulls ens està parlant amb els ulls amb els ulls ens està dient corres massa no ho he
entès o si t entès com estem pendents d'aquest feedback per verificar que el nostre missatge arriba per tant hi ha diferència entre parlar i comunicar mhm eh per mi és molt clara i la concreto en un fet parlar és una transmissió d'informació que tots en som capaços comunicar és ademés moure emocions que aquesta informació que jo et dongui a te proporcioni en a tu una emoció quina la que tu triis hi ha gent que diu escolta jo vull que la gent recuperi la il·lusió o jo vull que la gent senti mm compromís pel projecte o
hi ha gent que diu jo vull que la gent agafi por tu escolleixes però la màgia de la comunicació és que no et quedis només en la en la informació sinó que siguis capaç de tocar la gent per tant el comunicador abans d'adreçar-se al públic ha de pensar eh què hi ha d'interessant en en allò que ell vol transmetre és a dir qui qui què és el que interessa sí eh són dos punts essencials no el primer és què vull dir-te i el segon és verificar que això que et vull dir et pot interessar mai
en tindré la certesa però almenys faig l'exercici de pensar eh què et puc dir d'interessant per no posar el teu temps perquè és veritat que anem a xerrades a conferències a llocs eh el que no perdonem és l'abús del temps és a dir si jo vaig a una xerrada i no m res a casa no m'n duc un petit regal eh és que no tornaré i em cau molt malament el ponent perquè jo he vingut he dedicat el meu temps i per tant vull algo a canvi de tota manera ara hi han moltes xerrades públiques
en el camp de l'economia m també no que els comunicadors doncs fan servir moltes metàfores explica moltes històries de petits quan eh quan aprenem coses ho fem a través dels contes eh comencem a través dels contes a través de les històries per tant els pares o els educadors busquen sempre que captar el nostre interès m eh en aquest cas en el cas dels comunicadors que comentava anteriorment també pretenen el mateix és a dir també vesteixen la història per per eh fer que el missatge arribi ex clarament eh tenim molt constatat eh que la informació m
despullada la informació pura les estadístiques o les dades eh ens poden interessar molt en el moment en què la rebem però no som capaços de recordar-les el record a mig i llarg plaç eh té molta relació amb la part emocional del relat amb la part emocional amb amb la forma en què el que m'has explicat m'ha tocat eh si tu utilitzes una metàfora una història un exemple que jo pugui traslladar la meva vida és molt més fàcil que això m' impacti i ho recordi i és que ad més la la ment és metafòrica és a
dir la ment no és lineal la ment no treballa amb definicions l'hem fet l'hem fet hàbil per treballar amb definicions però el seu estat natural és la metàfora eh si jo pregunto a una persona escolta quina és l'escola on vas estudiar de petit i em diu jo què sé el sant ignasi dic diguem tot el que recordes i et parla de bates et parla de camps de futbol et parla de el company d'un prof en bigoti són imatges no et diu escola eh concertada de tres a set anys no perquè la ment funciona així llavors
si nosaltres apem a les històries provoquem el funcionament natural de la ment i provoquem que aquesta informació es fixi en el nostre record eh quan es parla en públic quina importància té el to de la veu i el llenguatge no verbal és primordial hi ha una estadística que és del del doctor albert mer avian de la universitat de califòrnia que ell va fer un estudi científic i ho va concretar aquest estudi es pot llegir de moltes maneres però les dades que ell va donar va ser 7% en la paraula 38% en el tot de la
veu 55% en el no verbal per tant eh 93% en aquesta combinació de to i gest eh seria molt discutible posar-hi el porcentatge i nestic d'acord però és cert és és totalment cert que quan el que jo dic que m'ho puc inventar i el que jo expresso que no m'ho puc inventar que és el to i el no verbal no quadren el que mana és el to i el no verbal si jo et dic escolta jo no estic enfadat la teva conclusió probablement és que estic profundament enfadat i les meves paraules són clares no estic
enfadat el que pass el que passa és que el cervell m'ha traït i ha expressat el sentiment intern eh la comunicació té això el cervell és sincer per naturalesa i per tant troba la manera d'expressar el que de veritat pensa estem veient eh si m'ho permets l'anècdota el cas aquest gurtel eh en allà que tots els planos són de dels processats en allà seguts el gestual et diu el que pensen i et diu què passa no cal que obri la boca ja ho veus tot mhm ehm quan fem una intervenció en públic eh quina importància
té l'inici i el final de l'intervenció són crucials a l'inici de la presentació ens hi juguem l'atenció cada vegada més en una en un món on el temps és un valor tan preuat eh conseguim molt poquet temps per decidir si aquesta persona és una interessant els experts estan donant una xifra d'entre 90 segons i 3 minuts perquè tu decideixis si aquella ponència t'interessa o no i si no t'interessa desconnectes per tant a l'inici és essencial i al final condiciona molt la opinió que que tindràs que acabaràs tenint sobre el ponent és a dir un bon
inici et garantitza l'atenció un bon final et garantitza eh que quedis bé que diguin m m'ha agradat la ponència i el ponent era molt brillant diuen que el que el molar deia que teatre és tot el que hi ha entre un bon inici i un bon final doncs les presentacions seria una mica lo mateix una bona intervenció és aquella que només desenvolupa una idea jo crec que sí però això m'agrada explicar-ho perquè a vegades em diuen escolta m ets un radical una bona idea no vol dir que només puc dir una cosa vol dir que
totes les coses que dic estan en funció d'aquesta idea jo puc donar molts arguments però han de convergir en una idea general perquè si no el que passa és que eh don la capacitat a l'audiència de triar quin és el missatge és important hi ha un autor que diu mira si tens sort l'audiència se'n donà una idea de tu però si tens sort si jo em poso dos tres quatre vaig mimant les possibilitats de que la idea que jo realment volia donar quedi eh hi ha gent que diu home aprofitaré que els tinc aquí i
escolta això però també és important això però també és important això si tot és important res és important tria m i posa tots els arguments al servei d' d'una única idea estem en una ietat en què les noves tecnologies estan a l'ordre del dia és a dir tothom corre amb telèfons amb smartphones amb ordinadors etcètera eh les noves tecnologies han facilitat la comunicació mira han facilitat el contacte i han facilitat la immediatesa però m a veure honestament hem de dir que encara no podem treure grans conclusions eh portem pocs anys de noves tecnologies comparat amb
els anys que portem amb l'escriptura o els anys que portem amb la part la oral treure conclusions és precipitat però ja sabem algunes coses per exemple sabem que s'està produint una superficialitat en la informació això vol dir que si una notícia es produeix avui la sabem al cap de tr segons però en sabem la superfície els arguments es perden en aquest món tan ràpid les argumentacions i i la solidesa de les tesis es perd i per tant tot està bé tot tot val jo avui puc llançar una piulada al twitter dient una barbaritat que hi
ha una sèrie de gent que se la creurà perquè no anem a a buscar la profunditat i aquesta és una gran preocupació l'altra gran preocupació és que aquesta comunicació amb els nus mitjans té uns codis propis i que estem preocupats per si ens fa perdre una comunicació insubstituïble que és el cara a cara per exemple un email és ideal per quedar i jo t' envi un email i dic escolta arribaré les 5 i quart o arribaré a un quart de set el que sigui això és perfecte però si tu i jo tenim un conflicte intentar
eh vèncer treballar aquest conflicte a través de l'email és un gran perill perquè el email no té tot de veu i el que tu interpretis del que jo t'estic volguent dir amb aquest email pot ser una cosa molt diferent val llavorens hem de trobar a l'equilibri hem de fer servir aquestes noves tecnologies pel què serveixen i hem de fer servir el cara a cara que és la nostra comunicació natural pel què serveix però en el cas dels adolescents per exemple que s'han incorporat massivament a les noves tecnologies a través a la xarxa socials a través
del messenger eh són capaços d'explicar-se moltes coses de despullar-se eh diguem-ne sentimentalment fins i tot no en canvi en el cara a cara no no eh és és molt curiós perquè jo vaig començar amb aquesta amb aquesta opinió molt crítica amb això perquè deia senyors estem creant analfabets en el cara a cara eh estem fent que els adolescents perdin aquesta capacitat de relacionar-se de tu a tu hi contat que canviar una mica he hagut de canviar una mica perquè m lògicament amb el meu interès professional m'he entrevistat i he tractat i he parlat amb molts
adolescents i estem descobrint una cosa molt potent i és que facebook els està ajudant a comunicar-se en el nivell emocional molt abans del que érem capaços nosaltres és a dir nosaltres no ens comunicàvem en un registre emocional fins que érem capaços de fer-ho amb aquest cara a cara i en la inseguretat de l'adolescència això no era possible o costava molt ara ho estan fent ho estan fent i potser es diuen menys coses en el cara a cara però com que han entrat en el registre emocional és molt curiós veus grandíssimes abraçades és a dir han
estat xatejant en el facebook eh ho han fet via facebook quan es troben no s' diuen això però en canvi es fan una gran abraçada vol dir que algun vincle sí que han sigut capaços de crear tema a part és el tema de l'adicció de la quantitat d'hores que hi dediquen etcètera etcètera que això sí que és realment un verdader perill m al començament eh l'entrevista parlàvem en la presentació parlàvem de l'illa dels infarts en què es fa un recorregut mig novel o novel per l'illa de menorca a partir dels cinc farts i cadascun hi
troba eh una de les cinc claus de la comunicació la comunicació eh eficaç es pot concentrar en cinc punts té molts matisos eh no es pot concentrar en cinc punts en el sentit de que eh això és una això són uns pilars unes bases uns fonaments a partir d'aquí hi ha molt matís i hauríem de construir molt però sí que em sembla que trobar uns fonaments i que no siguin masses ens pot ajudar a una sèrie de factors que són claus perquè funcioni després podem millorar després la podem fer excel·lent però perquè funcioni aquestes cinc
claus a mi personalment em semblen bastant essencials i són unes claus que en el dia a dia negligim molt sovint en l'àmbit professional i en l'àmbit personal per això ho vaig plantejar amb aquest nivell eh sent conscient de que es pot anar molt més lluny i de que toca anar molt més lluny després recordeu una mica aquestes cinc claus un únic missatge explicar de forma memorable amb un llenguatge que connecti que el que compte és el que la gent entengui que ho hem comentat anteriorment i que és millor convidar que convencer sí aquest és aquesta
és una de les més sutils i una de les que més es negligeix estem veient eh per exemple el món de la política ens volen convèncer no això no funciona el la persuasió funciona per contagi si una persona em veu convençut del que jo explico tinc bastantes probabilitats o algunes probabilitats de que es convenci perquè és ell que s'ha de convèncer ara el meu intent dictatorial de dir-li que que jo tinc la raó això és molt dubtós eh
